Pervivència de la Mitologia grega i romana en el llenguatge

Viatores Romani

Amb aquesta aplicació podrem viatjar com ho feien els romans

Neix l’aplicació Bàrcino 3D per difondre la història de la ciutat romana - BTVNOTÍCIES.cat

Neix l’aplicació Bàrcino 3D per difondre la història de la ciutat romana - BTVNOTÍCIES.cat

Apol·lo i Dafne: "Quan l'amor se'n va per les branques..."

Escola Oberta 2014. El Renaixement.

Llegir les Metamorfosis d'Ovidi

Les nostres arrels idiomàtiques. El pas del llatí al català

El mecanisme d'Anticitera

Els alumnes del curs de Llengua llatina de 1r de batxillerat de l'Escola Súnion han fet unes interessants presentacions del mecanisme d'Anticitera. Que què és el mecanisme d'Anticitera? La Júlia us ho explica.

Passeig per Tarraco

Teseu i el Minotaure

Preciosa narració en anglès i dibuixos a tinta de Danny Yap, que ens explica el mite de Teseu i el Minotaure.

L'origen del "carpe diem"

Frueix el dia


Un tòpic és una idea universal que afecta les persones sense importar en quin temps o en quin espai es trobin. Aprofitar el temps, fruir el moment és una d'aquestes idees que els poetes del Renaixement ens van cedir i que s'ha instal·lat en les nostres vides per sempre.

Quintus Horatius Flaccus 

Però els humanistes no es van inventar res: en la seva admiració pel món clàssic, van agafar un vers del poeta llatí Horaci, que en les seves Odes (Carmina I, XI), va escriure nou versos per donar consells a la jove Leucònoe. Aquest és l'origen del "carpe diem".

XI

Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi

finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios

temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!

Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,

quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare               5

Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui

spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida

aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.

XI

Tu no demanis (fóra un crim saber-ho) quin final

t'han de donar els déus, a tu o a mi, ni investiguis

els nombres babilonis. Serà millor patir sigui el que sigui!

Tant si Júpiter t'ha concedit molts hiverns com si  és el darrer aquest

que ara afebleix la mar Tirrena a les roques dels penyassegats,  

sigues sàvia, afegeix aigua al vi i canvia la llarga esperança pel temps curt. 

Mentre estem parlant, ens fuig el temps envejós: 

frueix el dia, confiant tan poc com puguis en l'endemà

Odes d'Horaci en l'edició Bernat Metge

El teatre de Marcel

Marc Claudi Marcel era fill adoptiu d'Octavi i un jove que semblava cridat a grans coses en la política romana del  s I aC. Tot i les atencions del metge Musa, va morir a l'edat de 20 anys per una infecció. Pocs anys després August li va dedicar un teatre, el segon en capacitat a Roma després del de Pompeu. Tenia una cabuda per uns 15.000 espectadors. En la fotografia es pot veure en l'actualitat, parcialment reconstruit, però també el podem veure en 3D gràcies a la feina dels companys de Progetto Traiano, que es dediquen a reconstruir virtualment les restes de la Roma clàssica

Teatre de Marcel

Miles gloriosus, de Plaute

Argument:

A la ciutat grega d'Efes, Pirgopolinices, un soldat poruc, fanfarró i enamoradís s’ha fet propietari de Filocomàsia, l’amant del jove atenès Plèusicles i de Palestrió, esclau de Plèusicles. Per poder veure la seva enamorada Plèusicles viu ara a casa del vell Periplectòmen, just al costa de la casa del militar. Amb l’ajuda de Palestrió Filocomàsia i Plèusicles aconsegueixen trobar-se a través d’un forat fet entre les dues cases. Com que algunes persones afirmen haver vist la noia a casa del vell, Palestrió, el criat astut de l’obra, s’inventa una germana bessona que pot aparèixer i desaparèixer a través del forat que comunica les dues cases. A part d’això el criat fa creure a Pirgopolinices que la dona del vell Periplectòmen viu enamorada d’ell: això li fa perdre l’interès per Filocomàsia, a qui deixa marxar amb un mariner que ha vingut de part de la mare de la noia però que en realitat és el mateix Plèusicles disfressat. Al final de l’obra Pirgopolinices és enxampat quan entrava a casa del seu veí per trobar-se amb la seva dóna i és acusat d’adúlter.

Adulescens Romanus

Es diu Lucius i té 17 anys. És un noi com tu que viu a Roma l'any 73 dC. Vols saber com era la vida d'un noi  adolescent en aquell moment?
Clica la pantalla.

Pipiatio classica

Pipiatio és, en llatí, piulada, tweet, vaja.
El proper 15 de novembre volem fer sentir el trinar dolç dels que estimem les llengües i la cultura clàssica a través de Twitter. Es tracta de pipiare una frase en llatí amb el hashtag (hastagus?) #pipiatioclassica. No cal patir per possibles errors gramaticals.
Per si ens falla la imaginació, aquí venen algunes pipiationes d'homes il·lustres de la cultura clàssica

Nil nimis (Terenci, Heautontimoroumenos) - No res en excés
Mille modi Veneris (Ovidi, Ars Amandi) - Hi ha mil tipus d'amor
Si vis amari, ama (Sèneca, Epistulae) - Si vols ser estimat, estima
Non nobis solum nati sumus (Ciceró, De Officiis) - No hem nascut solament per a nosaltres
Omnia vincit amor (Virgili, Bucòliques) - L'amor ho supera tot
Hic domus, hic patria est (Virgili, Eneida) - Aquí hi ha la meva casa, aquesta és la meva pàtria
Beatus ille qui procul negotiis (Horaci, Èpodes) - Feliç aquell que viu lluny de negocis
Sapere aude (Horaci, Epistulae) - Atreveix-te a saber
Emendatio pars studiorum longe utilissima (Quintilià, Institutiones) - La correcció és, de molt, la part més útil dels estudis


Coninuarem...#pipiatioclassica

Ítaca us espera

A tots els que aquest curs deixeu l'Escola, que us feu savis mentre avanceu cap a les vostres Ítaques particulars

Llatinismes i dites llatines

Open publication - Free publishing - More cultura romana

Gramàtica de la llengua llatina I

Open publication - Free publishing

Infinitius i participis

Open publication - Free publishing - More infinitius

Les paraules invariables

Open publication - Free publishing

Els pronoms llatins

Open publication - Free publishing - More pronoms

Paraules invariables principals

Open publication - Free publishing