dilluns, 19 de maig del 2008

Pompeia, de Robert Harris


Què t'ha semblat? Escriu la teva opinió en unes 50 paraules.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Trobo que el llibre és molt llarg tenint en compte la simplicitat de l’argument, l’he trobat excessivament descriptiu i detallista, de manera que se m’ha fet feixuc de llegir en alguns passatges. D’altra banda, aquestes descripcions resulten molt interessants a l’hora d’imaginar com era la vida dels romans en l’època Imperial.

Marina Bartolomé ha dit...

Aquest llibre té la gran qualitat de ser una obra ben documentada i molt il·lustrativa a l'hora de parlar sobre la vida diària i l'entorn dels romans del segle I d.C.
Per altra banda, no m'ha acabat de convèncer el fil que segueix l'obra ja que m'he perdut en alguns fragments de la novel·la.

Anònim ha dit...

Les pretensions narratives de l’autor, massa elevades pel què realment és la novel•la, la fan feixuga i soporífera. A més a més, està carregada de descripcions un pèl massa extenses que podrien servir-nos per comprendre millor la vida dels romans, però en aquest aspecte tampoc resulta completament útil, ja que entra tot sovint en contradicció amb allò que hem estudiat a classe.


Mireia Triguero

Anònim ha dit...

Penso que el llibre deu ser molt difícil d'escriure tenint en compte que la hstòria que explica ens és molt llunyana. Encara que crec que l'autor en certs moments podria suprimir algunes descipcions i informacions que no són necessàries per comprendre bé la novel·la i que fan disfrutar-la menys.

Mònica Ruiz

Anònim ha dit...

M'ha semblat molt interessant. Potser m'ha semblat una mica llarg pel que en definitiva s'explica. Però les descripcions que es fan al llarg de la novel·la ajuden a veure com era la societat romana, les supersticions que tenien, les relacions entre ells, les diferents classes socials, el paper de la dona...

Sara Roura ha dit...

Recomenaria aquest llibre només a aquelles persones que estan fent un estudi sobre l'erupció volcànica o que tenen un interès innat en la civilització romana ja que personalment, no m'ha convençut el fil narratiu ni he disfrutat amb la lectura. Tot i així es palpa a simple vista la documentació de Harris a l'hora de descriure la gent i les ciutats de l'Imperi romà aconseguint així un major realisme que el lector agraeix.

Anònim ha dit...

Trobu que aquest llibre fa unes descripcions massa extenses, i és per aquest motiu que s'ha m'ha fet bastant pesat, tot i que gràcies aquestes descripcions podem compendre millor com vivien els romans, el que feien, etc. Respecte l'argument consider-ho que no té massa "ganxo", ja que no hi ha massa acció fins al final de l'obre.
No puc comparar aquest llibre amb molts altres, però no m'ha acabat de fet el pes.

Anònim ha dit...

R. Harris ha tingut molta cura amb els detalls de l’antiguitat romana però alhora ha
escrit una novel•la excessivament descriptiva i en alguns moments pesada i feixuga. Tot i això penso que ha sigut molt interessant llegir-la i complementar la informació veient-ne la pel•lícula a classe tot i les seves diferències argumentatives.

Lena Solà

Anònim ha dit...

Tot i que m’ha costat una mica entrar en la novel•la i enganxar-m’hi , potser per les descripcions tan detallades, la llunyania dels fets i que hagués preferit que l’argument fos lo principal de la novel•la limitant la cultura romana al context (més aviat sembla que és l’argument una excusa per a explicar-nos la vida d’aleshores) m’ha agradat haver-la llegit, ja que no tinc el costum de triar novel•les històriques i he après més del que em pensava.

Anònim ha dit...

No es pot negar que Pompeia és una obra força bona, molt documentada i cronològicament correcte.
Llegint el llibre, a part de seguir l'intens misteri d'aquest thriller-històric (que agafa embranzida cap al final), pots observar amb detall la vida i la societat romana d'una manera força detallada i realista. En general el llibre m'ha agradat força, però sobretot és per la historia "d'amor" entre corèlia i ampliat, que hi farem sóc un sentimental...

Nil Juvé

Anònim ha dit...

Sobretot al principi de la novel·la, la quantitat massiva d'informació que et dóna m'atabalava una mica.
L'argument és interessant, però m'ha sorprès que la línia argumental principal no és l'erupció en sí, sinó que dóna molta importància i gran part de la novel·la en els dos dies anteriors, els quals trobo que podrien ser més resumits.

Helena Moix ha dit...

Pompeia és una novel·la històrica, i al ser la primera que llegeixo d'aquest autor i d'aquesta temàtica a fet que la lectura fos lenta i feixuga, però el fet que apareguin descripcions detallades que en frena el ritme, ajuda a situar-te a a l'any 79dC i en la quotidianitat de la vida romana. Resumint, no és una de les novel·les que em llegiria per gust, doncs la novel·la històrica no és un dels gèneres que em crida més l'atenció, malgrat tot, reconec que llegint-la, Robert Harris aconseguix que et sentis transportat en una altra època.

Anònim ha dit...

La veritat és que aquesta novel·la ha resultat ser el que m'esperava el primer cop que vaig veure-l'hi la portada: un retrat força minuciós de la vida romana,la descripció d'una de les erupcions volcàniques més famoses de tots els temps i un final, a grans trets, bastant previsible.
Tot i així, he disfrutat força llegint-la i la veritat és que s'agraeix que el seu argument s'abstingui, generalment, del simple catastrofisme, per acostar-nos al món del 79 d.C amb una historieta força ben aconseguida.