MANEL -
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
