Incerteses.
És aquest instant un instant d’incertesa. D’aquí a uns minuts us entrevistareu amb els vostres consellers. Il·lusions i incerteses. Incerteses i temors. Ens esperen uns dies amb molta feina encara per recuperar, per aprovar, per millorar. Incerteses.
Avui fa nou mesos començàvem aquí mateix un curs que aquesta tarda se’ns va entre músiques i sons. Se’ns en va com quan apaguem el projector de l’aula: amb un clic de comandament. I ja està bé que sigui així, només faltaria.
Avui fa nou mesos nosaltres ens preguntàvem com seria el nostre curs, com seríeu vosaltres. Esperança i preocupació. Incerteses i il·lusions.
Enmig de tot, centenars de postals de paciència perquè no ens heu portat les notes firmades o perquè la prova de mates era més difícil del compte, milers de sifons que fan aigua al passadís del silenci i de percussions de les taquilles que fan claca amb un ritme que recorda alguna actuació de la festa de primavera. Incerteses els primers moments de reconèixer el nom d’aquell o d’aquella que seu tres files endavant. Però si jo hi ha gent de lletres que encara no conec!
Amb els primers parcials, més incerteses. Sort que la sortida de convivències ens posa a lloc i ens diuen com som de personalitat perquè si no encara hi hauria més incertesa. Amb el calendari electrònic i l’agenda ens planifiquem el temps d’oci i el del negoci. Passades les notes provisionals, sembla que els finals no han estat tan durs com ens havíem pensat (tots menys el de mates). Ja us coneixem a tots. Bé jo he reconèixer que amb en Pep i en Martí encara tinc algun problema. Incerteses.
S’acaba el trimestre i una incertesa desapareix. Aquest curs, senyors, és bo. El curs és solidari, s’uneix amb l’esforç de preparar una festa molt complicada i ho salva amb escreix. Els pares queden satisfets i tips però amb el Santa Nit tornen a aparèixer algunes incerteses.
Quan tornem de vacances i amb el fred del febrer tornen a venir. Esgarrifances incertes. Les ciències per a un món més contemporani que mai ens haurien de treure les incerteses... però són tan curtes. Sort n’hi ha que venem molts talonaris per tenir pecúnia per al viatge que si no. I tots de preparatius, maletes, maleta, bossa, autocar C, camarots, guies, gossos...el viatge. No sé com posar en aquest paràgraf la paraula incerteses...
Quan tornem , les incerteses de l’estudi per a alguns es fan majúscules. INCERTESES. I el tercer trimestre se’ns escola entre les rajoles i les mans com si ploréssim sota la pluja. Retards, coordinacions, renyades, emprenyades, entrevistes i reflexions. Incerteses.
I ara més incertesa que mai, perquè d’aquí a cinc minuts em diran com m’ha anat el curs. I a més, el curs que ve en una escola nova que no sabem com serà. Més incertesa. I com diu la cançó, ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Però ara hem de deixar la incertesa. S’ha d’acabar. La canviarem per la seguretat de saber que amb l’esforç aconseguirem el que pretenem i que sense esforç no ho aconseguirem. Que amb el respecte serem respectats, amb l’estimació serem estimats. Canviem la incertesa per la seguretat de tenir objectius ambiciosos i posem-hi el rigor necessari per aconseguir-les. Recordeu: esforç, rigor i respecte eren les tres paraules màgiques del principi de curs, són l’alfa del principi i l’omega del final, són el cercle que es tanca. Canviem la incertesa per la solidaritat de l’ajuda entre companys, en el grup, en el bloc o en la vida. Canviem la incertesa per la voluntat de no ser ganduls i aixecar el cul del sofà o la mà del teclat per posar-nos a estudiar quan toqui.
En fi, per acabar, ara i aquí, en Jordi, en Ramon, la Isabel i la Dolors i jo, el vostre consell pedagògic, us volem dir que heu d’acabar amb la incertesa, perquè no sou un curs incert. Sou un curs extraordinari. Aquests dies més que mai, entre els racons d’una escola cada cop més fantasmagòrica, entre les columnes, aules i parets d’aquest fòrum que s’esllangueix, ens agradaria que cobressin més força tots els consells donats als milers d’alumnes que han passat per aquí: esforceu-vos, sigueu rigorosos, sigueu solidaris, allunyeu de vosaltres les incerteses. Heu estat un curs extraordinari i per a mi, ho proclamo segur i content, sempre sereu els primers
Salut, força i sort, curs de primer.
És aquest instant un instant d’incertesa. D’aquí a uns minuts us entrevistareu amb els vostres consellers. Il·lusions i incerteses. Incerteses i temors. Ens esperen uns dies amb molta feina encara per recuperar, per aprovar, per millorar. Incerteses.
Avui fa nou mesos començàvem aquí mateix un curs que aquesta tarda se’ns va entre músiques i sons. Se’ns en va com quan apaguem el projector de l’aula: amb un clic de comandament. I ja està bé que sigui així, només faltaria.
Avui fa nou mesos nosaltres ens preguntàvem com seria el nostre curs, com seríeu vosaltres. Esperança i preocupació. Incerteses i il·lusions.
Enmig de tot, centenars de postals de paciència perquè no ens heu portat les notes firmades o perquè la prova de mates era més difícil del compte, milers de sifons que fan aigua al passadís del silenci i de percussions de les taquilles que fan claca amb un ritme que recorda alguna actuació de la festa de primavera. Incerteses els primers moments de reconèixer el nom d’aquell o d’aquella que seu tres files endavant. Però si jo hi ha gent de lletres que encara no conec!
Amb els primers parcials, més incerteses. Sort que la sortida de convivències ens posa a lloc i ens diuen com som de personalitat perquè si no encara hi hauria més incertesa. Amb el calendari electrònic i l’agenda ens planifiquem el temps d’oci i el del negoci. Passades les notes provisionals, sembla que els finals no han estat tan durs com ens havíem pensat (tots menys el de mates). Ja us coneixem a tots. Bé jo he reconèixer que amb en Pep i en Martí encara tinc algun problema. Incerteses.
S’acaba el trimestre i una incertesa desapareix. Aquest curs, senyors, és bo. El curs és solidari, s’uneix amb l’esforç de preparar una festa molt complicada i ho salva amb escreix. Els pares queden satisfets i tips però amb el Santa Nit tornen a aparèixer algunes incerteses.
Quan tornem de vacances i amb el fred del febrer tornen a venir. Esgarrifances incertes. Les ciències per a un món més contemporani que mai ens haurien de treure les incerteses... però són tan curtes. Sort n’hi ha que venem molts talonaris per tenir pecúnia per al viatge que si no. I tots de preparatius, maletes, maleta, bossa, autocar C, camarots, guies, gossos...el viatge. No sé com posar en aquest paràgraf la paraula incerteses...
Quan tornem , les incerteses de l’estudi per a alguns es fan majúscules. INCERTESES. I el tercer trimestre se’ns escola entre les rajoles i les mans com si ploréssim sota la pluja. Retards, coordinacions, renyades, emprenyades, entrevistes i reflexions. Incerteses.
I ara més incertesa que mai, perquè d’aquí a cinc minuts em diran com m’ha anat el curs. I a més, el curs que ve en una escola nova que no sabem com serà. Més incertesa. I com diu la cançó, ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Però ara hem de deixar la incertesa. S’ha d’acabar. La canviarem per la seguretat de saber que amb l’esforç aconseguirem el que pretenem i que sense esforç no ho aconseguirem. Que amb el respecte serem respectats, amb l’estimació serem estimats. Canviem la incertesa per la seguretat de tenir objectius ambiciosos i posem-hi el rigor necessari per aconseguir-les. Recordeu: esforç, rigor i respecte eren les tres paraules màgiques del principi de curs, són l’alfa del principi i l’omega del final, són el cercle que es tanca. Canviem la incertesa per la solidaritat de l’ajuda entre companys, en el grup, en el bloc o en la vida. Canviem la incertesa per la voluntat de no ser ganduls i aixecar el cul del sofà o la mà del teclat per posar-nos a estudiar quan toqui.
En fi, per acabar, ara i aquí, en Jordi, en Ramon, la Isabel i la Dolors i jo, el vostre consell pedagògic, us volem dir que heu d’acabar amb la incertesa, perquè no sou un curs incert. Sou un curs extraordinari. Aquests dies més que mai, entre els racons d’una escola cada cop més fantasmagòrica, entre les columnes, aules i parets d’aquest fòrum que s’esllangueix, ens agradaria que cobressin més força tots els consells donats als milers d’alumnes que han passat per aquí: esforceu-vos, sigueu rigorosos, sigueu solidaris, allunyeu de vosaltres les incerteses. Heu estat un curs extraordinari i per a mi, ho proclamo segur i content, sempre sereu els primers
Salut, força i sort, curs de primer.
Escrits
