L'origen del "carpe diem"

Frueix el dia


Un tòpic és una idea universal que afecta les persones sense importar en quin temps o en quin espai es trobin. Aprofitar el temps, fruir el moment és una d'aquestes idees que els poetes del Renaixement ens van cedir i que s'ha instal·lat en les nostres vides per sempre.

Quintus Horatius Flaccus 

Però els humanistes no es van inventar res: en la seva admiració pel món clàssic, van agafar un vers del poeta llatí Horaci, que en les seves Odes (Carmina I, XI), va escriure nou versos per donar consells a la jove Leucònoe. Aquest és l'origen del "carpe diem".

XI

Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi

finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios

temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!

Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,

quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare               5

Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui

spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida

aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.

XI

Tu no demanis (fóra un crim saber-ho) quin final

t'han de donar els déus, a tu o a mi, ni investiguis

els nombres babilonis. Serà millor patir sigui el que sigui!

Tant si Júpiter t'ha concedit molts hiverns com si  és el darrer aquest

que ara afebleix la mar Tirrena a les roques dels penyassegats,  

sigues sàvia, afegeix aigua al vi i canvia la llarga esperança pel temps curt. 

Mentre estem parlant, ens fuig el temps envejós: 

frueix el dia, confiant tan poc com puguis en l'endemà

Odes d'Horaci en l'edició Bernat Metge